FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'arbre o els arbres (a una nau). Hissar al cim d'un arbre d'una nau (una bandera o alguna altra cosa). Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur. Alzinar-se . Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava el foc. Arboraren tot el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l'empenta de terres adossades, d'una volta, d'un arc, etc. Objecte que serveix per a reforçar-ne un altre, com la peça de cuir amb què es reforça interiorment el calçat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que surt enfora del costat d'una nau per a penjar-hi alguna cosa. Alguns vaixells tenen pescants per penjar-hi la barca auxiliar. Cap de biga o peça de ferro que surt d'una teulada o d'un mur i permet de sostenir-hi una corriola per tal d'hissar o fer baixar materials, mobles, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un líquid, passar a través de les porositats d'un cos. La humitat traspua pel mur. Unes petites escletlles hi deixaven traspuar la claror. Per unes petites escletlles traspuava la claror de fora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
càrrec). Va revestir la dignitat episcopal. Conferir (un càrrec). Prendre (una forma especial). Revestir la forma humana. Cobrir (alguna cosa) per protegir-la, per realçar-la. El plomatge que revesteix el cos dels ocells. Un mur que van revestir de marbre. Revestir-se els prats de verdor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
síl·laba que precedeix el nucli. Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el Govern va anunciar un règim d'obertura. Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàmpol de certes menes de llum. Element constructiu vertical, resistent i de gran superfície. Mur pantalla. Mur de formigó armat enterrat construït mitjançant una excavació lineal. pantalla de palplanxes Element constructiu fet amb palplanxes que forma una barrera de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ésser de la primera volada Ésser d'edat jovenívola. Part d'un edifici que surt enfora del mur que la sosté, sense tenir altre aguant. La volada d'un balcó, de la teulada. Conjunt d'arbres i de plantes llenyoses d'un bosc per oposició al sòl. Volada arbòria. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d'una porta. La porta d'entrada d'un edifici. Les portes d'una ciutat. L'enemic era a les portes de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Construcció sortint destinada a sostenir com a contrafort un mur, un marge, etc. Punta de roca que romp les onades a l'entrada d'una cala, d'un port, etc. Planta herbàcia del gènere Delphinium o Consolida, de la família de les ranunculàcies, de fulles retallades en segments estrets [...]
